L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple:
No hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.)
Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.)
Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.)
Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi [...]
El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d [...]
increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixen.
Quan el verb traslluir-se es fa servir amb el sentit de 'passar la claror a través d'un cos translúcid', es conjuga sense l'increment -eix- (es traslluu, es traslluen, es traslluï...). Per exemple:
Quan és de dia no pot [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà el [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
L'expressió va i, que generalment va seguida del verb que complementa, es fa servir per expressar que l'acció indicada pel verb s'ha fet inesperadament i sense pensar-s'hi, com ara va i diu... Aquesta expressió és pròpia de l'àmbit col·loquial i per aquest motiu convé restringir-ne l'ús a [...]
La concordança dels verbs en les expressions partitives un dels, una de les pot variar segons els elements que introdueixen aquestes construccions partitives.
1. La construcció un dels, una de les pot anar seguida d'un nom i fer la funció de subjecte. Aleshores, concorda amb el verb en singular [...]
